LA SARSUELA.

 

Ves a laviquipèdia en català i investiga sobre la sarsuela com a gènera musical.

LA SARSUELA.doc



Comentaris tancats a LA SARSUELA.

INSTRUMENTS

 

http://www.xtec.cat/trobada/musica/index.htm


[@more@]

Mira aquesta pàgina busca informació sobre els instruments musicals d’una determinada família.

 
INSTRUMENTS.doc



Comentaris tancats a INSTRUMENTS

ELS TRES TOMBS

 

Investiguem sobre la festa de Sant Antoni Abad i els tres tombs.

Aquí teniu uns ellaços on podreu trobar informació sobre la festa dels tres toms.

Has d’explicar amb les teves paraules en que consisteix la festa , el seu orígen i enganxar-hi alguna imatge.

Quan estiguis  ho deses al USB i després ho envies al meu correu estercoll@vedruna.org

[@more@]http://ca.wikipedia.org/wiki/Tres_Tombs

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1802_2_406346900,00.html?accio=detall&home=HomeBCN

http://www.afondo.org/sombras1/lunatico/archivos/imagenes/3tombs04/index.html



Comentaris tancats a ELS TRES TOMBS

dites i refranys

 

Busca dites  i refranys sobre la tardor.

http://vpamies.blogspot.com/2008/09/refranys-de-tardor.html

apunta’n deu i escriu un text on surtin el major nombre de refranys possible.

Comentaris tancats a dites i refranys

JOAN AMADES

 Aquest any és l’any Amades , entre tots descobrirem coses sobre la seva vida                                                                                                           1.    Qui era Joan Amades? 

2.    On va néixer i quin any?

3.    Digues alguna curiositat de la seva vida. http://www.telefonica.net/web2/fundaciojoanamades/catala/miscelania.htm    4.En aquesta web tens informació que J. Amades va recollir sobre algunes festes que celebrem.Busca la festa de S.Anoni Abat i els tres tombs. 5.    De quines altres maneres podem anomenar també aquesta festa?.6.    Digues una versió de l’origen de la festa dels tres tombs.  Consulta i contesta: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ACerca&search=AMADES  

7.    Quina és l’obra més important de Joan Amades?

8.    Què és el costumari català?

   . Quins continguts té el costumari català?

9.    Segons Amades, què és una Nadala?.   

Comentaris tancats a JOAN AMADES

benvinguts i benvingudes:

 

Aquest és un bloc per treballar a l’aula d’informàtica . Aprendrem molt tots plegats ja ho veureu.

Comentaris tancats a benvinguts i benvingudes:

llegeix

L’INDI QUE NO COMPLIA LA SEVA PARAULA
Eric Phillips (indis oglales, EEUU)

Al començament del món, quan encara no hi havia gaire gent, el Gran Esperit podia acostar-se a cada indi i donar-li allò que necessitava. Però quan sobre la terra ja hi havia molta gent i no podia escoltar-los a tots, va col·locar a la terra dels oglales una roca en forma d’home i els va dir:
– Hi ha indis per tota la terra, així és que jo he de viatjar per tot el món. Si algú de vosaltres necessita ajuda que vingui aquí i li demani a la roca. Aquesta roca té el poder de comunicar-se amb mi.
Llavors, els oglales es van acostumar a parlar amb aquella roca i quan escassejaven els bisons o hi havia molta sequera, li demanaven ajuda i la roca resolia els seus problemes.
Hi havia un indi anomenat Ratlla Trencada a qui no li agradava caçar i vivia molt pobrament. Un dia que no tenia res per a menjar es va acostar a la roca i li va demanar:
– Sé que ets tan poderosa com el Gran Esperit, ja veus que sóc pobre i desgraciat. Em podries ajudar?
La roca va contestar:
– Des què et conec no t’he vist caçar mai.
– És que tinc un arc molt dolent, la meva llança no té punxa i he perdut la meva destral -va contestar Ratlla Trencada-. I a més, les meves cames són dèbils i no puc córrer darrere els cérvols.
– I per què no vas a pescar? -va demanar la roca.
– La darrera vegada que vaig atrapar un peix se’m va escapar i s’endugué l’arpó. Un gos s’ha menjat els meus hams d’os i les formigues s’han instal·lat a les meves xarxes.
– Què vols, doncs? – va dir la roca.
– Voldria un cérvol, petitet, petitet. A canvi jo et taparia amb la meva manta de pell de bisó. A l’hivern les nits refresquen i deus tenir fred.
La roca li va dir que es guardés la manta, que ell miraria de concedir-li el seu desig.
– No, no, jo vull regalar-te-la -va dir Ratlla Trencada-. És segur que tu la necessites més que jo.
L’indi va tapar la roca amb la seva manta plena de forats i va marxar.
Quan l’indi tornava cap a la seva tenda va ensopegar amb un cervató mort. El va agafar, li va treure la pell i el va posar al foc a coure.
Mentre el cérvol es torrava al foc, va començar a fer molt fred i Ratlla Trencada va pensar: "Per què li hauré donat la meva manta a una roca? Em sembla que he fet una estupidesa. Una roca tapada i jo passant fred!".
Deixant el cérvol torrant-se al foc, l’indi va anar fins a la roca i li va agafar la manta i se la va posar sobre les espatlles. Va marxar cap al seu tipi, va menjar part del cervató i se n’anà a dormir.
Al cap d’uns quants dies va tornar a tenir gana i va pensar: "Tornaré a la roca i li demanaré que em doni menjar."
– Tinc gana, molta gana. Podries donar-me una mica de carn? -va dir l’indi.
La roca li va respondre:
– Què has fet amb el cervató que et vaig donar?
– Era un animalet molt petit i m’ha durat molt poc temps?
– Encara no has arreglat els teus atuells de cacera? -va dir la roca.
– La corda del meu arc s’ha espatllat. Necessito pell de bisó per fer-me’n una. Si em proporciones un bisó tindràs el meu agraïment.
La roca semblava dubtar i l’indi li va dir:
– Agafa la meva manta. Aviat plourà i amb ella estaràs coberta.
L’indi tornà cap a la seva tenda i en arribar es va ensopegar amb un bisó. Ratlla Trencada va arrencar la pell al bisó, la va posar a assecar i a continuació va posar la carn a coure. Però l’indi havia agafat molt poca llenya i el foc no era suficient per coure un animal tan gros.
Al cap de poca estona va començar a ploure i a fer un temps molt fred. Calat fins al moll de l’os l’indi va dir:
– Que estúpid que he estat en donar la meva manta a la roca. La roca pot aguantar el mal temps sense cap perill, mentre jo puc morir de fred!
Amb aquest pensament, l’indi va anar cap a la roca i li prendre la manta. Després va emprendre el camí de tornada amb la manta a les espatlles. En arribar al seu tipi va veure que el bisó havia desaparegut, al foc només hi quedava una mica de llenya i a l’ambient una agradable oloreta de bisó cuit.
Ratlla Trencada va comprendre que la roca l’havia castigat per no haver complert la seva paraula.
L’indi va tornar davant de la roca i va demanar i demanar que l’ajudés. La roca no va fer-li cas i no va fer aparèixer més menjar. Llavors Ratlla Trencada va aprimar-se molt.
Des d’aquell dia, Ratlla Trencada i els indis oglales han après que per merèixer els favors del Gran Esperit, cal guanyar-se’ls amb l’esforç personal i sinó és millor no demanar res i, que, si per casualitat els regala alguna cosa, li ho agraeixen.

Comentaris tancats a llegeix

llegeix

L’INDI QUE NO COMPLIA LA SEVA PARAULA
Eric Phillips (indis oglales, EEUU)
 

Al començament del món, quan encara no hi havia gaire gent, el Gran Esperit podia acostar-se a cada indi i donar-li allò que necessitava. Però quan sobre la terra ja hi havia molta gent i no podia escoltar-los a tots, va col·locar a la terra dels oglales una roca en forma d’home i els va dir:
– Hi ha indis per tota la terra, així és que jo he de viatjar per tot el món. Si algú de vosaltres necessita ajuda que vingui aquí i li demani a la roca. Aquesta roca té el poder de comunicar-se amb mi.
Llavors, els oglales es van acostumar a parlar amb aquella roca i quan escassejaven els bisons o hi havia molta sequera, li demanaven ajuda i la roca resolia els seus problemes.
Hi havia un indi anomenat Ratlla Trencada a qui no li agradava caçar i vivia molt pobrament. Un dia que no tenia res per a menjar es va acostar a la roca i li va demanar:
– Sé que ets tan poderosa com el Gran Esperit, ja veus que sóc pobre i desgraciat. Em podries ajudar?
La roca va contestar:
– Des què et conec no t’he vist caçar mai.
– És que tinc un arc molt dolent, la meva llança no té punxa i he perdut la meva destral -va contestar Ratlla Trencada-. I a més, les meves cames són dèbils i no puc córrer darrere els cérvols.
– I per què no vas a pescar? -va demanar la roca.
– La darrera vegada que vaig atrapar un peix se’m va escapar i s’endugué l’arpó. Un gos s’ha menjat els meus hams d’os i les formigues s’han instal·lat a les meves xarxes.
– Què vols, doncs? – va dir la roca.
– Voldria un cérvol, petitet, petitet. A canvi jo et taparia amb la meva manta de pell de bisó. A l’hivern les nits refresquen i deus tenir fred.
La roca li va dir que es guardés la manta, que ell miraria de concedir-li el seu desig.
– No, no, jo vull regalar-te-la -va dir Ratlla Trencada-. És segur que tu la necessites més que jo.
L’indi va tapar la roca amb la seva manta plena de forats i va marxar.
Quan l’indi tornava cap a la seva tenda va ensopegar amb un cervató mort. El va agafar, li va treure la pell i el va posar al foc a coure.
Mentre el cérvol es torrava al foc, va començar a fer molt fred i Ratlla Trencada va pensar: "Per què li hauré donat la meva manta a una roca? Em sembla que he fet una estupidesa. Una roca tapada i jo passant fred!".
Deixant el cérvol torrant-se al foc, l’indi va anar fins a la roca i li va agafar la manta i se la va posar sobre les espatlles. Va marxar cap al seu tipi, va menjar part del cervató i se n’anà a dormir.
Al cap d’uns quants dies va tornar a tenir gana i va pensar: "Tornaré a la roca i li demanaré que em doni menjar."
– Tinc gana, molta gana. Podries donar-me una mica de carn? -va dir l’indi.
La roca li va respondre:
– Què has fet amb el cervató que et vaig donar?
– Era un animalet molt petit i m’ha durat molt poc temps?
– Encara no has arreglat els teus atuells de cacera? -va dir la roca.
– La corda del meu arc s’ha espatllat. Necessito pell de bisó per fer-me’n una. Si em proporciones un bisó tindràs el meu agraïment.
La roca semblava dubtar i l’indi li va dir:
– Agafa la meva manta. Aviat plourà i amb ella estaràs coberta.
L’indi tornà cap a la seva tenda i en arribar es va ensopegar amb un bisó. Ratlla Trencada va arrencar la pell al bisó, la va posar a assecar i a continuació va posar la carn a coure. Però l’indi havia agafat molt poca llenya i el foc no era suficient per coure un animal tan gros.
Al cap de poca estona va començar a ploure i a fer un temps molt fred. Calat fins al moll de l’os l’indi va dir:
– Que estúpid que he estat en donar la meva manta a la roca. La roca pot aguantar el mal temps sense cap perill, mentre jo puc morir de fred!
Amb aquest pensament, l’indi va anar cap a la roca i li prendre la manta. Després va emprendre el camí de tornada amb la manta a les espatlles. En arribar al seu tipi va veure que el bisó havia desaparegut, al foc només hi quedava una mica de llenya i a l’ambient una agradable oloreta de bisó cuit.
Ratlla Trencada va comprendre que la roca l’havia castigat per no haver complert la seva paraula.
L’indi va tornar davant de la roca i va demanar i demanar que l’ajudés. La roca no va fer-li cas i no va fer aparèixer més menjar. Llavors Ratlla Trencada va aprimar-se molt.
Des d’aquell dia, Ratlla Trencada i els indis oglales han après que per merèixer els favors del Gran Esperit, cal guanyar-se’ls amb l’esforç personal i sinó és millor no demanar res i, que, si per casualitat els regala alguna cosa, li ho agraeixen.

 

 

Si ma agradat parque surtien esperits

marc

 

              

Comentaris tancats a llegeix

UN CONTE

 

 

El senyor Guerra i la senyora Pau 

Dupond i Dupont, Batman i Robin, la Seca i la Meca, el pa amb xocolata, les gambes amb nata. El món és ple de parelles inesperades. I aquesta és la història d’una de ben estranya. La del senyor Guerra i la senyora Pau.

Tot va començar fa anys, quan un bon dia, una nena molt simpàtica que es deia Pau, va anar a viure a una caseta que hi havia dalt d’un turó on sempre plovia i tronava fins que va arribar ella.

No gaire lluny hi havia una casa força atrotinada on hi vivia un nano de la seva edat que volia ser inventor i es passava tantes hores tancat sol al seu laboratori que s’havia tornat bastant malcarat i molt antipàtic. Es deia Enric Guerra, però tothom li deia "El Guerra" i només li agradava estar tancat al seu taller inventant màquines estranyes.

I així va ser com es van conèixer…El senyor guerra i la senyora pau.

L’endemà d’arribar, i mentre el Guerra treballava al seu taller construint un misteriós artefacte, la Pau es va presentar a casa seva amb un pastís de maduixes fet especialment per ell. El Guerra es va tornar vermell i va quedat molt parat perquè era el primer cop en molt de temps que li feien un regal. El va agafar sense dir ni tan sols "gràcies".

Un cop sol, però, es va enfadar perquè la Pau l’havia distret de la seva feina i no li agradava gens que el molestessin!   Aleshores va agafar el pastís, el va llençar a les escombraries i va mirar de concentrar-se en el seu últim invent. Però l’olor del pastís no el deixava pensar, així que no va poder resistir la temptació de tastar-lo: "Mmm! Quina delícia! Feia la tira que no menjava una cosa tan bona." I per primer cop en molts mesos, va somriure.

Quatre dies després, el Guerra va acabar per fi de construir el seu misteriós invent: una mena de catapulta terrorífica per llançar bombes a llarga distància. "Què en faré?", va pensar. I va decidir que aniria a la ciutat i mostraria el seuinvent al famós general Batalla. Era una catapulta impressionant. Però abans havia de provar-la. I ho faria al jardí.

Mentrestant, la Pau havia anat a buscar cargols i maduixes salvatges. Va ensumar una olor inquietant. Era de fum. Ben aviat va veure foc i que el bosc sencer s’estava cremant. Havia de fugir i avisar algú que l’ajudés a apagar les flames que començaven a empaitar-la. Feina va tenir per poder-se escapar, perquè el foc s’acostava perillosament a casa seva.

La Pau va anar corrent a tota pastilla a avisar el Guerra, que s’havia declarat un gran incendi i tot el bosc s’estava cremant. El Guerra, que ja estava a punt de provar la catapulta llançant una calaixera, no sabia què fer. Com el podien apagar? Els bombers trigarien massa. Així que es van posar a pensar, a pensar i a pensar. Aleshores van tenir una idea: van agafar la catapulta i, en el lloc de la calaixera, hi van posar unes quantes galledes plenes d’aigua.

No sabien si funcionaria. Aquella catapulta era per llançar bombes i no galledes d’aigua. Estava pensada per destruir exèrcits i no per salvar boscos. Però valia la pena provar-ho. Un, dos i tres! Del cel van començar a ploure galledes d’aigua enmig de les flames i, d’aquesta manera, després de gastar totes les galledes que van trobar, van aconseguir apagar el foc.

L’endemà, tot el poble va felicitar el Guerra! I l’alcalde li va penjar una medalla! Però el que més il·lusió li fa ver va ser que la Pau li regalés la seva samarreta preferida. Aleshores el Guerra li va explicar que la catapulta havia tingut unes quantes modificacions i ara es deia "màquina d’apagar focs". I en aquell moment tots dos es van adonar que estaven perdudament enamorats l’un de l’altre.

Quan es van fer grans es van casar i ara, amb el pas del temps, el Sr. Guerra s’ha tornat més amable i es guanya la vida  preparant pastissos de maduixa. Per contra, la Sra. Pau cada dia és més rondinaire i es passa el dia al taller inventant electrodomèstics. L’amor és així.

 

A VEURE QUÈ HAS ENTÈS

 

  1. Quins són els personatges principals d’aquest conte?
  2. Quin personatge era el que volia ser inventor?
  3. Com va reaccionar en Guerra quan li rebalen el pastís?
  4. Com va apagar l’incendi en Guerra?
  5. Què els va passar quan es van casar?
  6. Què t’ha agradat més d’aquest conte?
moruno 15/05/2009 15:19  
 » UN CONTE 1.quins son els pesonatges principals?la pau i la guerra 2.quin personatge volia ser inventor?la guerra 3.com va reaccionar la guerra?posan-se varmell 4.com va apagar l’incendi? posan galledes d’aigua a la catapultas 5. que els va passar quan es van casar?qui era rondinaire es amable i qui era rondinaire es amable 6. que ´t’ha agradat mes de aquet conte?quant tiren galledes d’aigua

 

 

 

Comentaris tancats a UN CONTE

Enhorabona!

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!

Comentaris tancats a Enhorabona!